105 infants arenyencs han començat aquest curs amb un pla de seguiment del CDIAP

Una xifra que va en augment tant a Catalunya com a la nostra vila, on, ara s'atenen 30 infants més que fa 10 anys als Centres de desenvolupament infantil i atenció precoç. En termes percentuals, és un augment del 52% de diversitat a les aules

 Els mòduls de Can Nadal són la seu del CDIAP. Foto: Arxiu Ràdio Arenys

Aquest augment de la diversitat és multifactorial, hi intervenen molts factors, però la directora del CDIAP d'Arenys, Gemma Maspons, apunta sobretot a qüestions genètiques propiciades per la dieta o el ritme de vida actual, sumat a una major detecció de casos.

"Ens fixem molt en l'epigenètica, factors com la contaminació ambiental, l'alimentària, els canvis a l'estructura de la família, el nivell d'estrès... tot això va influint en l'expressió dels gens. Coses que potser abans ja hi eren, però no es manifestaven, ara es manifesten. I cal tenir en compte que ara fem més detecció dels casos i els detectem abans, que també fa que les xifres augmentin"

Pediatres i mestres són el primer graó de detecció de trastorns infantils de desenvolupament. Serveis com els CDIAP o el CSMIJ, Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil, atenen els casos que se'ls deriven i reben consultes de famílies. Des de casa cal fixar-se si l'infant assoleix les fites evolutives que li pertoquen per l'edat. En cas de dubte, el consell és posar-se en mans de professionals.

"Si un nen de dos anys no diu cap paraula, és un signe d'alerta. Si amb tres no juga amb els altres, si amb quatre té molta dificultat per adaptar-se a situacions noves... hem de mirar a cada moment evolutiu el que li toca fer, si ho fa o no ho fa. Molt sovint no és un únic símptoma sinó un conjunt de petites coses que ens alerten. Si la família té un neguit o si l'infant mostra malestar, sempre val la pena consultar"

El trastorn de l'espectre Autista, el TEA, és el més diagnosticat. Ha augmentat un 176 % en deu anys la presència a l'escola d'alumnes amb TEA. A les aules, doncs, els docents han d'atendre múltiples perfils de diversitat. Gemma Maspons valora la tasca del professorat i demana que es destinin els recursos realment necessaris per atendre aquesta diversitat si de veritat es creu en un model d'escola inclusiva.

"A les aules podem trobar molta diversitat. Hi ha trastorns de llenguatge, dificultats atencionals, de regulació emocional i trastorns de conducta. Això no vol dir que hi hagi més trastorns greus, però sí que hi ha molta varietat, es detecten més, abans i millor. I les mestres fan una feina molt important i molt complexa. Se'ls demana una mirada inclusiva, personalitzada, atenta, i sovint ho han de fer amb uns recursos molt limitats. Per això és clau la seva formació, sensibilització, coordinació amb altres professionals especialitzats, però sobretot que disposin de temps i personal suficient per fer-ho amb garanties"

Des del CDIAP entenen que cada família reacciona diferent davant la detecció d'un trastorn en el seu infant, però el recomanable per a tothom és que la detecció i el tractament sigui el més precoç i ràpid possible.