90 anys de la proclamació de la República Catalana
La imatge de Francesc Macià al Palau de la Generalitat la tarda del 14 d’abril del 1931 es va convertir en la icona del republicanisme català. Un fet que, als pobles com a Arenys de Mar, va generar que la gent i organitzacions polítiques sortissin al carrer amb manifestacions per deixar palès el nou model polític sorgit de les urnes.
Uns dies abans, el 12 d’abril del 1931, van tenir lloc les eleccions municipals a tot l’Estat Espanyol que es van presentar com un plebiscit a la monarquia d’Alfons XIII, uns comicis on les forces republicanes van guanyar a 43 de les 52 capitals de províncies. Després que Eibar, a Guipúscoa, es proclamés la República, la resta de localitats d’Espanya en van seguir l’exemple i van forçar la fugida del monarca a Marsella posant fi a 7 anys de dictadura.
En el cas de Barcelona, segons explica l’historiador arenyenc Agustí Barrera, va haver-hi dues proclamacions: la primera simbòlica per Lluis Companys a l’Ajuntament de Barcelona i, posteriorment, per Macià al Parlament de Catalunya. Barrera considera que aquest va ser el fet polític més important del període 1931-1936. Diu que la República evidencia la voluntat d’un poble que ha anat persistint al llarg de la història arribant fins a l’actualitat, des de la primera al 1641 fins a l’última el passat octubre del 2017.
De fet, Macià va proclamar l’Estat Català i va crear ‘una confederació de pobles ibèrics'. La intenció, però, de crear un Estat Independent es va esvair tres dies més tard amb les negociacions a Madrid en què es va acceptar transformar la República amb la Generalitat de Catalunya i recuperar la capacitat d’autogovern.
Aquesta va implicar, segons Barrera, una modernització de l’Estat i racionalització de les estructures administratives. També en destaca el paper de la dona i la introducció de conceptes de llibertat amb la voluntat de crear noves escoles, la reforma agrària, l’accés a la cultura, entre altres aspectes.
Durant la proclamació de la república es van viure moments de rebombori a la majoria de municipis amb manifestacions al carrer. Un dels moments simbòlics a la comarca va ser a Mataró en què es va decidir llençar el bust del rei Alfons XIII demostrant que, a partir de llavors, s’establia un nou cicle polític.
