Martí Anglada, delegat del Govern de Catalunya a França i Suïssa, destaca que el reconeixement internacional d’un nou estat no ve donat pels tractats sinó per la força dels vots. Així ho va manifestar ahir a l’Ateneu en la conferència sobre els processos d’autodeterminació
Ahir la PAI va organitzar un acte a l’Ateneu on el delegat de la Generalitat de Catalunya a França i Suïssa, Martí Anglada, va explicar els processos d’autodeterminació que s’han produït a l’Europa dels darrers 30 anys i el cas del Canadà. Les Repúbliques Bàltiques i Eslovènia ho van resoldre via referèndums no reconeguts per l’estat del qual es volien separar. Escòcia, en canvi, va ser acordat amb l’estat i el Quebec, no acordat però sí tolerat pel govern del Canadà. Segons el periodista, les estadístiques conclouen que, històricament, els referèndums legals s’acaben perdent i els il·legals s’acaben guanyant perquè els ciutadans estan més motivats.
Martí Anglada va insistir a destacar que els processos que van donar lloc a la independència tenen en comú un fet molt important: el resultat de l’opció guanyadora va representar uns 2/3 dels vots, és a dir, va ser un resultat contundent. Va afirmar que el que és realment important de cara al reconeixement internacional és el grau de participació, quina opció ha guanyat i amb quina força. Això només vol dir una cosa, va concloure: tot és un tema de voluntat política.
Ho va comparar amb el cas d’Alemanya i el seu procés de reunificació. Va explicar que va ser un fet inèdit perquè va ser un procés invers a tots els altres casos. Els tractats no contemplaven un cas com aquell i, en canvi, l’Alemanya de l’est es va annexionar a la de l’oest. El ponent va exposar que aquest cas no estava tipificat, com el cas català, però que això no va impedir que es dugués a terme el procés.
Anglada va assegurar que tots els processos d’autodeterminació no depenen ni dels tractats de la Unió Europea ni dels tractats internacionals. El delegat de la Generalitat va explicar que la Unió Europa, de moment, no té voluntat política però que en tindrà si es produeix el referèndum. Va aclarir que hauran d’intervenir en algun moment o altre perquè són conscients que el problema Catalunya- Espanya existeix.
Anglada va deixar clar que si a Catalunya hi ha una voluntat popular ferma i no discutida hi haurà més probabilitats que també hi hagi voluntat política per part de la Unió Europea.