Arenys recorda Fèlix Cucurull al Teatre Principal 30 anys després de la seva mort
El llegat de l'arenyenc ha estat protagonista d'una taula rodona en què ha participat el president del Parlament, Josep Rull. La música i la poesia s'han sumat a la política aquest dissabte com a protagonistes de l'acte
Impulsat pel nucli local de l'Assemblea Nacional de Catalunya a Arenys, l'acte ha començat amb la benvinguda per part de David Caldeira i unes paraules en nom de la família a càrrec d'Arnau Cucurull, net de Fèlix Cucurull, que ha celebrat la vigència del seu pensament.
Per nosaltres, com a família, és especialment emocionant comprovar que tants anys després la seva figura continua despertant interès, generant reflexió i reunint persones al voltant d’uns ideals pels quals va treballar al llarg de tota la seva vida. Parlar de Cucurull és parlar d’un dels pensadors que van contribuir a posar les bases de l’esquerra independentista catalana. Va ser un intel·lectual de combat
Després ha arribat un dels moments més esperats: una conversa distesa entre el president del Parlament, Josep Rull, l'exvicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira, l'escriptora Núria Cadenes i el periodista Vicent Partal. Tots ells han començat abordant la figura de l'intel·lectual arenyenc i han continuat amb l'anàlisi de l'evolució política al Principat de Catalunya i el conjunt de territoris de parla catalana des de l'any 1996, quan va morir Cucurull. En el cas Rull, el president del Parlament de Catalunya ha remarcat la importància del llibre 'Dos pobles ibèrics' i la connexió entre el nostre país i Portugal.
L’obra ‘Dos pobles ibèrics’ també és un bon moment per poder entendre i combatre aquesta Castella que ha fagocitat Espanya i que ha volgut homogeneïtzar la península Ibèrica. I amb aquesta aproximació, sorprenent per algú que tenia 17 o 18 anys com jo, vaig entendre que nosaltres tenim molts elements que ens permeten identificar-nos amb Portugal. En aquest sentit, la nostra meta ha de ser assolir l’Estat propi
També ha pres la paraula, a través de vídeo, Josep-Carod Rovira, que ha explicat que va conèixer Cucurull sense saber que tots dos militaven al PSAN. A partir d'aquest encontre, va seguir de prop tota la trajectòria intel·lectual de l'arenyenc. Un recorregut polític però també humà, com ha reivindicat Núria Cadenes.
Abans de l’acte d’avui vaig trucar als pares per preguntar què podia dir. Ells el van conèixer, eren del PSAN i van coincidir-hi. Em van dir: “Un home bo!”. I ells no sempre ho diuen, que són del morro fort. I van dir que en Cucurull era honest i bo. I això és important des d’un punt de vista polític, però importa humanament
Igual que Cadenes, Vicent Partal ha subratllat l'impacte positiu, fa prop de mig segle, de trobar en Cucurull un nacionalista català que tenia sempre present el País Valencià. I, a més del vessant polític, al tribut al Teatre Principal hi han tingut cabuda la poesia i la música d'artistes de proximitat com Mercè Boher, Joan Torrentó, Fèlix Cucurull, net de l'homenatjat, i Memi Sillah. Finalment, el cant de l'himne nacional de Catalunya ha tancat un vespre marcadament reivindicatiu.
Autor de tot tipus de publicacions i articles, Fèlix Cucurull va destacar per defensar els drets nacionals de Catalunya i emprar la llengua catalana, un dels quatre idiomes que coneixia amb solvència. Els altres tres eren el castellà, el francès i el portuguès, que li va permetre ser reconegut a Portugal i el Brasil. La seva obre més influent és ‘Panoràmica del nacionalisme català’.
