"Aules que Cremen" denuncia temperatures de fins a 36 ºC en centres del Maresme
Una xifra que incompleix la legalitat i suposen un risc per a la salut dels professionals i els menors que assisteixen a les escoles. Des d’Arenys de Mar, els dos centres que depenen del Departament d’Educació viuen realitats oposades
Un mapa de Catalunya tenyit de nombrosos punts vermells, taronges, grocs i alguns, molt pocs, de color verd. Aquesta és la imatge que proporciona la iniciativa «Aules que Cremen». En total, el col·lectiu està monitoritzant les temperatures de 200 centres del país a través d’un sistema de sensors propis. D’aquests centres, una vintena se situen al Maresme. El més proper a Arenys de Mar és l’Institut-escola Pi Gros de Sant Cebrià de Vallalta, on el termòmetre marca 28 ºC. Una temperatura que supera el límit permès per la llei de riscos laborals, que fixa els 27 ºC com a límit abans de poder patir danys per a la salut. El portaveu de la iniciativa, Aleix Vidal, ha denunciat aquesta situació i ha posat de manifest la manca d’una llei que protegeixi els menors.
"Els menors no tenen cap llei que els empari. Ens hem de basar en el treballador, els docents o altres treballadors del centre, on la Llei diu que la feina s'ha de fer entre 17 i 27 graus. Més de 27 ja és fora del rang legal. Es considera que ja hi ha risc de tenir símptomes compatibles amb un cop de calor. Des que vam començar amb la calor la setmana passada hem rebut una allau de comentaris de famílies, Afa's i mestres, de lipotímies, marejos, sang al nas, vòmits, alumnes que han d'abandonar la classe..."
A altres poblacions de la comarca, com Mataró, Premià de Mar o Pineda de Mar, es poden veure un gran nombre d’aules que se situen entre els 29 ºC i els 32 ºC i, fins i tot, n’hi ha algunes en què els termòmetres s’enfilen fins als 36 ºC. Vidal ha explicat que el principal motiu d’aquestes dades és la manca de ventilació de les aules, agreujada per les condicions constructives dels edificis escolars.
"Quan la gent veu a la web 34 o 36 graus pensen que no pot ser, que no està bé. Sí que està bé perquè hi ha una cosa que es diu inèrcia tèrmica. Els edificis no ventilen, no tenen persianes. Tenim un problema molt greu. S'acumula la calor d'un dia per l'altre. És molt desesperant"
Des del col·lectiu, promouen diverses vies d’actuació per als centres educatius que estan registrant temperatures que superen aquest límit, com ara formular denúncies adreçades a les direccions dels centres, als serveis territorials, a la Inspecció de Treball i al Síndic de Greuges. A més, rebutgen el preacord entre el Departament d’Educació i els sindicats perquè consideren que no dona resposta a aquesta realitat provocada per les temperatures extremes que es viuen a les aules.
L'Escola Sinera disposa de ventiladors de peu i la previsió de tenir-ne de sostre. Foto: Escola Sinera
L'Institut Els Tres Turons i l'Escola Sinera
L’Institut Els Tres Turons ja ha avançat que s’adherirà a la proposta perquè actualment no té ventiladors ni aire condicionat ni previsió d’instal·lar-ne. Per altra banda, a l’escola de primària Sinera no contemplen formar-ne part perquè tenen ventiladors de peu i previsió de posar-ne al sostre. Un anunci que van saber la setmana passada després d’una visita d’Infraestructures.cat. Ho explica la seva directora, Eva Vázquez
"Han vingut a mirar per posar ventiladors de sostre. S'ho han mirat a diferents aules i espais. I a mesura que tinguin proveïdors i operaris aniran abastint les escoles de ventiladors de sostre. Està per veure. Ja ho veurem"
Tot i això, Vázquez assenyala que ara mateix és inevitable no passar calor amb aules d’entre 25 i 30 alumnes. Pel que fa a l’Escola Joan Maragall, depèn de l’Ajuntament i ara mateix estan pendents de canviar les finestres, fet que els permetria millorar l’aïllament tèrmic.
El pacte pels pressupostos de la Generalitat entre Esquerra i el PSC contempla un Pla Clima amb una partida pressupostària de 100 milions d’euros per als pròxims dos cursos i amb previsió d’ampliar-la a 260 milions d’euros anuals. Tot i això, un estudi recent de la Fundació Bofill estimava una inversió de 1.300 milions d’euros en deu anys per adaptar més de la meitat dels centres educatius públics del país al canvi climàtic.
