Consells per evitar riscos d'infecció o ofegaments al mar i a les piscines

Banyar-se al mar, o a la piscina, és una de les millors maneres de refrescar-se i passar la calor de l'estiu, però això també comporta uns riscos per a la salut, que cal conèixer per poder gestionar i minimitzar

La Platja del Cavaió és la més gran d'Arenys i de les més concorregudes. (Font: Ajuntament d'Arenys de Mar)

Entrar al medi aquàtic sempre comporta un risc per als éssers humans. Som terrestres i a l'aigua ens hi podem ofegar, i a més, és un medi propici per a la transmissió de certes infeccions. Judit Tornés, infermera pediàtrica del CAP d'Arenys de Mar, ha detallat algunes malalties i infeccions que es poden agafar quan algú se submergeix a una piscina o al mar. Una de les més habituals és la criptosporidiosi, un nom molt tècnic per definir el que col·loquialment i popularment coneixeríem com unes “cagarrines”

"Aquest paràsit es transmet via fecal-oral. Quan els paràsits de la femta d'una persona infectada entren en contacte amb la boca d'una persona sana, a través d'aliments, begudes, superfícies o objectes contaminats, es pot produir la infecció. Per prevenir-ho cal dutxar-se abans de ficar-se a l'aigua, no banyar-se si es té diarrea, i esperar 48h a banyar-se després d'haver-ne tingut"

Després d'anar al lavabo cal rentar-se bé les mans i assegurar-nos que els infants no es fiquen a l'aigua amb un “llepet” al bolquer o al banyador, i canviar bolquers lluny de l'aigua.

Una altra infecció bastant general i coneguda és l'otitis externa, que afecta les orelles. Se'n diu l'otitis del nadador perquè afecta generalment a qui ha tingut força estona les orelles dins l'aigua. La recomanació és deixar les orelles ben seques en sortir de l'aigua.

"És molt freqüent en nens quan van a piscina, i en adults en temporades d'estiu. Normalment la causa són bacteris o fongs. La podem evitar usant taps de protecció i eixugant-nos bé les orelles després de banyar-nos, intentar inclinar el cap als dos costats i expulsar l'aigua que hagi quedat a dins"

Per fongs també es transmet la tinya, el que s'anomena peu d'atleta. N'hi ha tot l'any i habitualment s'agafa a les dutxes de gimnasos i piscines. Per evitar-ho, cal portar xancletes quan s'utilitza una dutxa pública o de qualsevol equipament i eixugar perfectament l'espai entre els dits del peu després d'haver-los mullat. I dels peus, als ulls. Una de les infeccions més comunes és la conjuntivitis irritativa, que no és infeccions, però la produeixen elements químics com el clor de les piscines. El que hi ajuda és portar ulleres de natació o busseig. 

Entrem a l'aigua amb companyia, un dels principals consells per reduir el risc d'ofegar-se

Però sens dubte el risc més gran que corre qualsevol persona quan entra al medi aquàtic és el risc d'ofegament. Per això cal entrar-hi a poc a poc, amb companyia d'algú que ens pugui ajudar si ens passa alguna cosa, millor si hi ha professionals del socorrisme, i sobretot, no banyar-se o navegar en estat d'embriaguesa.

"Sempre intentem nedar en companyia d'altres i no anar sols, banyar-nos en llocs vigilats amb socorristes, respectar els seus advertiments, evitar beure alcohol abans d'entrar a l'aigua, navegar o fer esports aquàtics, no entrar de cop a l'aigua el primer cop després d'haver menjat ni després d'haver fet un exercici molt intens perquè el contrast de temperatures ens pot provocar un ofegament"

Si dins l'aigua no ens trobem bé cal sortir-ne de seguida. I és molt útil ensenyar als infants a nedar des de ben petits, tenir-los sempre controlats, no confiar en flotadors industrials o maneguets, i posar tanques homologades de protecció al voltant de les piscines.