Creix la freqüència amb la que arriben meduses a la costa, però no són arribades massives
Des de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), que avalua la presència de les meduses, defensen la necessitat d’estudis per conèixer la situació actual i evitar les picades. Però alhora constaten les qualitats d’una espècie amb un elevat contingut de col·lagen que podria tenir possibilitats en l’àmbit de la nutrició i la medicina. A l’ecosistema és vital per a l’aliment de nombrosos peixos i cetacis. No és que n'hi hagi moltes més, però qie que n'arriben amb més freqüència, casi cada dia. És el que ha explicat el professor d’investigació del CSIC a l’Institut de Ciències del Mar, Josep Maria Gili.
Fa uns anys el municipi català que tenia més meduses en registrava la presència com a molt durant 15 dies al'estiu, i separats. Mai n'hi havia més de tres dies seguits. I això passa per diversos factors, la majoria relacionats amb l'impacte humà a l'oceà. Això ha alterat els depredadors de les meduses, les corrents, i la temperatura del mar.
Les meduses són un aliment fonamental per a moltes espècies de peixos. La tortuga pot arribar a engolir més d’una tona de meduses a la setmana. Són per als animals una font de col·lagen molt important. Per això, la presència de grans quantitats de meduses també suposa gran quantitat d’altres espècies que n’aprofiten la part bona i deixen els tentacles. Gili diu que totes les meduses piquen, i cada vegada hi ha més presència d'exemplars fora de temporada.
Consells municipals per evitar picades de medusa
Des de l'Ajuntament d'Arenys de Mar han emès una nota on recorden que les meduses no es poden treure de l’aigua ni, molt menys, acumular-les a la sorra, encara que puguin ser urticants. Les meduses no ataquen, però si que es defensen si entren en contacte amb nosaltres.
Per evitar les seves picades, cal que ens banyem amb una mínima precaució i seguint algunes recomanacions molt senzilles, com detectar si hi ha avís de presència de meduses a la platja amb la bandera específica o la groga i fer una ullada prèvia a la zona on ens banyarem, abans de ficar-nos a l’aigua, ja que vegades es pot detectar la seva presència quan estem al trencant de les ones, just en el moment d’entrar a l’aigua. És bo també utilitzar ulleres d’immersió per detectar la seva presència a la columna d’aigua i evitar el contacte amb elles. I si detectem la presència de meduses quan som a l’aigua, cal nedar pausadament, sense provocar moviments a l’aigua que ens les puguin apropar.
Josep Maria Gili ha comentat que la prevenció és important, ja que unapicada de medusa pot ser lleu o pot deixar problemes de pell per a tota la vida. Apunta a una altra opció de prevenció, que és posar-se molta crema solar, ja que això evitarà que la medusa ens injecti gran quantitat de verí si ens pica.
En el cas que, malgrat totes les precaucions, ens acabi picant una medusa, cal anar al lloc de socorrisme de la platja per rebre el tractament corresponent. Si el servei sanitari no està disponible, el que hem de fer és sortir de l'aigua, no rascar-se ni fregar la zona afectada amb tovalloles o altres peces. Cal retirar de la pell (amb pinces o guants) les restes de tentacle, si són visibles i rentar la ferida amb aigua salada. Mai no s’ha d’utilitzar aigua dolça, ja que activa les cèl·lules i augmenta la quantitat de toxina injectada. També va bé omplir una bossa de plàstic amb gel i aplicar-la com més aviat millor, durant uns 5 minuts, sobre la zona de la picada (mai no s’ha de posar el gel directament sobre la pell). Si la coïssor no es deté, s’hi pot aplicar fred una altra vegada, durant 5 minuts més. Per evitar la infecció de la ferida, s’aconsella l’aplicació sobre la pell d’un antisèptic (alcohol iodat) 3 o 4 vegades al dia, durant dos o tres dies. Aquestes mesures han de prendre's com més aviat millor. Si les molèsties continuen o generen tremolors, nàusees, marejos o dolor intens, caldrà acudir a un centre sanitari.
I Gili recorda que, si ja ens ha picat un any una medusa, intentem evitar que ens torni a picar un altre exemplar aquell mateix estiu. El cos estarà encara lluitant contra la primera infecció i una segona dosi de verí ens pot portar complicacions i acabar a urgències.
Gili apunta que cal actuar amb sentit comú i desterrar falsos mites, com per exemple que mullar-se la ferida amb orina és alleugeridor. Al contrari, encara ho agreuja. Igual que posar-hi vinagre o qualsevol tipus d'amoniac. Si que va bé posar-hi gel durant 5 o 10 minuts. També hi ha cremes farmacèutiques amb cortisona i antisèptics que ajuden a que la ferida no s'infecti.
