Dubtes pel que fa a la segona vida dels peatges a la comarca
La construcció del peatge a Arenys va afectar medi ambientalment la vila. Un cop alliberats els peatges, els experts es pregunten què se’n farà d’aquestes infraestructures.
La restauració paisatgística i topogràfica dels peatges arenyencs segueix sent una incògnita després de l’alliberament d’aquests. És per això que els experts es pregunten què se’n farà d’aquestes carreteres una vegada alliberats. Un d’ells és el biòleg Pere Alzina, qui informa que la construcció dels peatges al Maresme va afectar en molts aspectes. Entre ells hi ha els efectes socials i, sobretot, els paisatgístics.
Segons informa Alzina, la població va deixar de tenir una via natural cap al camí del remei, també, van destruir-se moltes hectàrees i el perfil topogràfic de la comarca. En el cas arenyenc, el paviment de l’autopista va provocar un increment del cabal de l’aigua i de la seva velocitat.
Segons indica, això té dos efectes hidrològics. D’una banda es desvia la conca del rial sa clavella cap a la riera. I d’altra banda tota l’aigua del capçal i la superfície d’aigua del peatge d’Arenys cauen a la riera. Per tant, la riera obté un cabal superior i molta més velocitat.
Alzina lamenta que una de les solucions possibles per evitar els efectes mencionats implica una gran despesa econòmica. Segons diu, seria necessari eliminar una part de les cabines de pagament del peatge i de la superfície pavimentada i construir un fals túnel. Aquesta restauració topogràfica permetria també restaurar els ecosistemes naturals de la zona. Una altra opció, seria donar usos públics a tota la superfície del peatge, per exemple amb la construcció de plaques fotovoltaiques.
