El Cementiri de Dissidents destapa restes de les Guerres Carlines

Aquesta setmana han acabat els sondejos dels arqueòlegs que han acabat descartant l’existència d’una fossa comuna de la guerra civil a la zona. Així ho ha avançat el director de les actuacions en una roda de premsa acompanyat de l'Alcalde i la regidora de Patrimoni

El Cementiri de Dissidents destapa restes de les Guerres Carlines.

L’excavació al Cementiri de Dissidents va començar fa dues setmanes, aproximadament. Primer es van fer les feines de neteja i decapatge i, després, van començar els sondejos. Aquest dijous, des del terreny, el director de l’empresa d’arqueologia ATICS, Miquel Gurrera, ha confirmat les descobertes localitzades amb les feines d’excavació que ja s'havien avançat en aquesta emissora. La majoria de les troballes estan relacionades amb la fortificació de les guerres carlines i una d'elles amb l'antic cementiri. 

"Vam fer un total de 8 sondejos. D'aquests, quatre van donar resultats positius i quatre de negatius. Els que van donar resultats positius per gran sort, vam trobar la fortificació Carilina que estava col·locada aquí, la primera fase de la fortificació i la segona fase. També, vam trobar una torre a l'angle nord-nord-est i després vam delimitar el mur perimetral del cementiri antic"

Per altra banda, els arqueòlegs també treballaven amb la possibilitat de localitzar l’Ermita de la Pietat, la Torre de la Pietat i la Torre d’en Sepí, tres elements dels quals s’ha descartat l’existència dins el recinte del cementiri de protestants. Tampoc,  han localitzat la fossa de la Guerra Civil, tot i els indicis de la seva existència segons els registres de la Generalitat.

"També hem sondejat aquesta fossa de la Guerra Civil, però malauradament no l'hem pogut trobar perquè hi ha molta quantitat d'enterraments. Això vol dir que per poder-la trobar hauríem d'excavar 100 o 200 enterraments que possiblement estan aquí i això suposaria un cost molt gran per poder determinar si realment aquesta fossa es va practicar aquí o no. No ho sabem, sempre hi ha hagut notícies que aquesta fossa existia o no existia, però no l'hem pogut documentar ni trobar evidències"

El director de l'empresa ho ha explicat en una roda de premsa organitzada per l’Ajuntament d’Arenys de Mar, en què també hi ha participat l’historiador arenyenc David Castañeda. L’expert ha posat en valor la qualitat de les troballes, sobretot per la informació que aporten sobre el conflicte bèl·lic carlí al municipi. 

"Sabem per documentació de l'arxiu Fidel Fita que s'hi fan moltes fortificacions a Arenys de Mar i aquesta zona és estratègica. Tot el cementiri que era l'antic cementiri queda fortificat per diverses torres de defensa. Cap als anys 50 del s. XIX, la segona guerra carlina coneguda com la guerra dels matiners també es fortifica i creiem que la segona torre que s'ha localitzat ve d'aquesta època. Ja en el 1950 en un plànol topogràfic ja surt documentada aquesta torre"

En tot cas, per Castañeda, l’objectiu fonamental d’aquestes actuacions és acabar dignificant un espai que havia caigut en l’oblit de la població arenyenca. Una premissa amb la qual també ha treballat l’Ajuntament d’Arenys de Mar.

El govern local celebra que s'hagi assolit l'objectiu: "Hem dignificat l'espai"

En la roda de premsa hi ha participat l’alcalde, Estanis Fors, qui ha agraït el suport de la Generalitat per fer aquestes actuacions al cementiri. També, l’Alcalde ha assegurat que, com a consistori, han assolit tots els objectius plantejats: dignificar i documentar l’espai.

"Admirem molt i tothom ve a veure el cementiri de Sinera, però tenim aquest espai que sempre quedava amagat darrere unes canyes que ningú li feia cas. Per tant, volíem saber què havia passat, si la història ens demostrava que hi havia i, sobretot, en primer lloc, la dignificació i després saber qui hi havia enterrat, fins on arribaven les muralles,...I això ho hem pogut saber i, per tant, estem molt contents d'aquesta dignificació i esperem que això continuï."

A partir d'ara, els arqueòlegs han d’acabar l’estudi final, documentar-lo i entregar la memòria al govern català. Una feina i una informació que la Regidoria de Patrimoni té clar que no es guardarà en un calaix.

"Aquí el més important és que s'ha fet aquesta excavació. Això costa molt, són molts diners, i una part ens l'ha pagat la Generalitat i l'altre l'Ajuntament. Penseu que l'àrea de Patrimoni té molt pocs diners i aquests s'han de pensar molt bé on s'inverteixen. Nosaltres pensàvem que això s'havia de fer i el que sí que no farem és deixar-ho: 'Ara hem excavat i ja està, una tanca i avall' això és el que no hem de fer i ja ens ocuparem perquè no sigui així"

El cost total d'aquest projecte ha estat de 14.925,35 euros, dels quals 3.766 els ha subvencionat la Generalitat.

Història del cementiri de dissidents

El Cementiri de Dissidents, en un primer moment, era l’espai d’inhumacions i, a finals del segle XIX, amb la construcció del nou cementiri, va adquirir aquesta denominació i va servir per enterrar els suïcides i els no catòlics. Prèviament, la zona d’inhumacions se situava dins el nucli de la vila, al costat de l’Església de Santa Maria.

L'Alcalde, Estanis Fors, assegura que s'ha complert l'objectiu de dignificar el cementiri de dissidents.