El gavià argentat de potes grogues és ja una amenaça per la fauna del país, i aviat ho serà per a les persones si no es regula la seva població

Actualment a Arenys de Mar hi pot haver una vintena de parelles de gavià reproduint-se. És un ocell que fa dècades costava de trobar-ne els nius, però en els darrers anys ha crescut la seva població i ha arribat a criar fins a punts d'Osona o el Bages, tot i ser un ocell típic de l'area costanera i del mar. A la nostra vila tot sovint, des de fa anys, se'n poden veure pels carrers i places, buscant qualsevol resta de menjar. També n'hi ha que ataquen a coloms o altres animals. El biòleg arenyenc Pere Alzina, ha explicat que són animals carnívors, depredadors d'altres animals, que sempre tenen gana.

Les gavines i gavians s'alimenten de restes de menjar als abocadors, a les terrasses de restaurants, i sobretot al pati de les escoles. Quan els infants tornen a l'aula baixen a arreplegar els trossos d'entrepà que la canalla no s'ha menjat. Alzina destaca que són animals que poden comportar la trasnmissió de malalties als humans, i són un perill per la fauna, ja que ataquen qualsevol animal que es puguin menjar

Alzina tem que d'aquí poc s'arribi a la situació que passa en altres municipis, per exemple de la Costa Brava, on els mestres no deixen sortir els infants al pati de l'escola fins que han esmorzat. Els gavilans no només es mengen les restes que queden al pati, sinó que ataquen directament als infants més petitons per robar-los el menjar

En Parcs Naturals es fan polítiques per frenar l'espècie de gavià argentat de potes grogues, que són els depredadors d'altres animals, a través de diferents campanyes per controlar-ne la població.

Frenar el malbaratament alimentari

Les gavines i gavilans es mengen el menjar que nosaltres deixem als contenidors, els entrepans que la mainada no s'acaba a l'escola... senyal que llencem menjar bo. O prou bo perquè se'l mengin els ocells carnívors. D'això se'n diu malbaratament alimentari. I malbaratem tant com a consumidors, com de manera estructural a la cadena agroalimentària.

Ariadna Ballega, tècnica de l'IRTA i Alba Graells, tècnica del Departament d'agricultura, han fet un estudi que arriba a la conclusió que es llencen més de 200 mil tones de fruita, verdura i carn de porc. Són xifres que sols fan referència als productes que s'han estudiat però no a totel sector. Per tant, la xifra de malbaratament alimentari és molt més alta que això. Els motius són diversos, però n'hi ha de sanitaris, operacionals... la qüestió, segons les investigadores, és que el malbaratament posa de manifest que cal canviar la cadena de producció i distribució agroalimentària.

D'aquest estudi n'han parlat avui per la Ràdio, a Ràdio Arenys. Han explicat que els productors a vegades sobreprodueixen i no hi ha prou sortida al mercat, l'administració ha de posar mesures d 'eficiència i el consumidor ha de consumir més producte de temporada. Per tant, responsabilitat de totes les parts millorar les xifres de la cadena agroalimentària.

A Catalunya hi ha 5 milions de porc d'engreix, que es consumeix al país i fora. Les investigadores comenten que es ben veritat això que s'ha dit sempre que del porc s'aprofita tot. Fins i tot les parts que aquí no en fem res, com els ossos, a altres països si que tenen mercat i no cal llençar-les.

Al món, un terç dels aliments es perden o es malbaraten. Per això es recomana consumir producte de proximitat i de temporada, i no comprar més del que realment ens menjarem, aprofitant allò que al supermercat ofereixen més barat perquè caduca aviat, abans que ho hagin de llençar.

Com a consumidors es pot ajustar la compra a les necessitats diàries i no sobrecarregar anant a comprar un cop per setmana i acabar deixant caducar i llençar els aliments.