El perruquer i estilista French es jubila

Francesc Pou penjarà les tisores el pròxim 23 de desembre després de 60 anys en aquesta professió.  Al programa El Dominical, ha fet balanç de la seva trajectòria i ha recordat alguns dels seus referents, com Salvador Dalí i el perruquer Llongueras

French penjarà les tisores el pròxim 23 de desempre després de seixanta anys ( Foto: Xavi Salbanyà - L'Agenda - )

Francesc Pou es dedica al món de la perruqueria des dels 15 anys i el pròxim 23 de desembre es jubila.  Amb una mirada retrospectiva i amb molts reconeixements internacionals, Francesc Pou afirma que el millor premi de la seva carrera ha estat poder mantenir el negoci actiu des dels anys setanta, amb clients d’arreu.

 
"Tenir la perruqueria plena després de seixanta anys i una agenda de quinze dies o tres setmanes vista és satisfacció pura. Però això no s'ha fet sol, és 'sembrar, sembrar, sembrar...'"

French explica amb orgull que el seu negoci ha estat una escola de perruquers. Molts dels seus treballadors han desenvolupat la seva pròpia trajectòria professional, un fet que, segons diu,  demostra que ha complert amb un dels seus objectius: transmetre l’ofici.

 
"De casa meva, que jo recordi, no ha marxat ningú perquè en un altre lloc em donen millor sou o millor tracte. Sinó que la immensa majoria i seria una llista molt llarga ha estat perquè han estat preparats per muntar el seu negoci. Quan ho veus ara, és un orgull i dius, ostres, aquell que no sabia fer 'l'ou amb un canut' i ara és el número 1, doncs dius: ostres, que bé!" 

Durant l'entrevista al programa El Dominical, ha recordat els seus inicis amb les perruqueres arenyenques  Teresa Doy i Rosa Bas, els 10 anys sota la direcció de la perruqueria Llongueras o el fet d’haver pentinat diverses personalitats, com Salvador Dalí. Ha recordat que, fins i tot, li va oferir treballar amb ell, però ho va refusar per qüestions personals. Dalí li va donar un consell que ha aplicat sempre: ser original.

 
"Jo en aquell moment no valorava en Dalí com qui ha sigut. I, quan se'm acomiada i jo gràcies, senyor Dalí no puc venir perquè la mili, els pares que no em deixen venir...  Ell em crida i em va dir amb la bata: sigues sempre original. Entre això i el senyor Llongueras que em va ensenyar la tècnica i tot allò que vaig anar desenvolupant, doncs han sigut com uns models"

Tot i que French penja les tisores, el negoci continuarà obert amb una de les seves treballadores: Míriam Vàzquez.  A partir d’ara, Francesc Pou es dedicarà a dues de les seves aficions:  la música i la família.