Els biòlegs demanen fer compatibles els usos lúdics de la platja amb la cura de l'entorn

Els experts alerten de la necessitat de naturalitzar les platges tal com s'està fent a Arenys de Mar

La platja del Cavaió, entre Arenys i Canet, desperta l'interès científic i biològic pel retrocés que pateix

La platja del Cavaió és una de les tres platges del Maresme que han atret l'atenció de Greenpeace per l'impacte que pateixen a causa del canvi climàtic.   El biòleg i consultor ambiental arenyenc, Pere Alzina, ha explicat que, a Catalunya,  en els últims anys el nivell del mar ha augmentat 3,2cm cada 10 anys, és a dir, en 30 anys ha pujat 10 cm. També sosté que han augmentat els temporals i, segons apunta, cada 20 anys  hi ha un temporal més. La suma d'aquests dos factors dona més erosió a les platges i pèrdua de sorra.

Ara bé, els ports també són factors erosius importats. Tal com constata Alzina, les platges amples van des del Cavaió fins a la desembocadura de la Tordera. En canvi, des del port d'Arenys cap avall les platges són més escarransides i amb molts problemes d'erosió. Una situació a la qual s'hi suma la construcció d'habitatges guanyant terreny al mar, i la poca quantitat de dunes a la sorra.

Al marge d'aquests factors, també se n'hi poden atribuir d'altres, com  l'augment del bosc. Anys enrere tot el Maresme eren vinyes i ara és tot bosc. Abans els sediments que portava el riu Tordera a través de la pluja era molt més grans que ara, que el terreny és boscós.

Per tot plegat els experts alerten de la necessitat de treballar per naturalitzar les platges del litoral. Pere Alzina apunta que la solució és intentar aturar el canvi climàtic, que en bona part depèn de factors propis de l'evolució de la terra, amb els quals no hi podem fer res. Afegeix que els factors humans tampoc són fàcils de canviar.

"Hi ha volcans, emissió de meta... i factors antròpics. Però no és fàcil. Hi ha patacades a les trobades per emprendre accions mitigadores, com a Kyoto, París... Perquè els països desenvolupats tenen certa potestat per frenar. I els estats en vies de desenvolupament demanen tenir dret a emetre tones de carboni com han fet els desenvolupats durant tants anys. No volem que vosaltres, que sou rics, que nosaltres no ens podem desenvolupar com vosaltres a nivell d'emissions"

Alzina afirma que a Catalunya s'ha fet un canvi de pensament social i també polític, i ja no es perceben les platges com un espai de sorra que només serveix a l'estiu per plantar-hi el para-sol i la tovallola, sinó que són un paratge natural a preservar, compatible amb anar-hi a prendre el sol, banyar-nos, fer esport, pescar i sopar a una guingueta.

"La platja no ha de ser només d'ús lúdic. Podem harmonitzar usos naturals, dunes, vegetació dunar, recuperació d'espècies com les poques valentes d'ocells que hi crien, amb l'ús lúdic-social de prendre el sol, que és el que fa la gent perquè hi ha molt poca gent nedant, l'ús gastronòmic de guinguetes, l'ús de pesca amb pescadors de canya al capvespre, i l'ús esportiu de gent que adora anar a la platja a jugar vòlei platja. Hem d'intentar trobar el desllorigador per fer compatibles entre ells aquests usos"

Alzina aposta per tirar endavant projectes a tota Catalunya per retirar infraestructures humanes, com passejos de ciment construïts fa dècades massa a prop de la línia de costa.