En la comunitat científica no hi ha discussió i gairebé ningú nega l’efectivitat de les vacunes. Des de l’administració pública descarten l’obligatorietat de la prevenció, però demanen fermesa contra els detractors. Aquest debat sorgeix després que s’hagi diagnosticat a nen de 6 anys d’Olot amb diftèria, una malaltia que no es detectava a Catalunya des del 1983.
La diftèria és una malaltia contagiosa que la pateixen exclusivament els humans. Es pot manifestar amb afectació a les amígdales, la faringe, la laringe, la mucosa del nas i altres membranes mucoses o de la pell. La malaltia té cura en forma de vacuna i, per tant, aquest és el millor tractament possible. El debat s’ha generat després de saber que aquest nen de sis anys no estava vacunat. Des del CAP d’Arenys de Mar, la pediatra Antonia Casellas, destaca que sovint es troben en casos de famílies que no volen vacunar els seus fills. Casellas alerta del risc que suposa pels infants.
El moviment de La Lliga per a la llibertat de la vacunació, que agrupa professionals i usuaris de la sanitat, denuncia la “rigidesa” del calendari de vacunes i critiquen que es vacuni “indiscriminadament”. Defensen que hi hagi “llibertat efectiva d’optar o no a la vacunació”. També denuncien els efectes adversos que provoquen les vacunes. Una crítica que Antonia Casellas ha volgut minimitzar perquè, segons diu, en els més de 30 anys que porta vacunant als infants, només s’ha trobat en 2 casos d’efectes secundaris lleus.
La vacunació ha permès que a Catalunya s'hagin eliminat malalties com la poliomielitis, la rubèola congènita o, fins aquest nou cas, la diftèria. El departament de Salut ha elaborat un calendari de vacunacions sistemàtiques en el qual s'especifiquen les malalties contra les quals cal vacunar i les edats en què cal fer-ho. El Departament de Salut afirma, però, que els nivells de cobertura són superiors al 90%.