Es compleixen 55 anys de la tràgica regata Blanes-Arenys

Vuit navegants van morir i tres embarcacions es van enfonsar en aigües arenyenques. Alguns testimonis arenyencs han recordat aquest dia amb molta nostàlgia al programa El Dominical

 Imatge de la tragèdia, a la revista Gaceta Ilustrada. Foto: elmareselcami.blogspot.com

Aquest cap de setmana s’han complert 55 anys d’una de les tragèdies nàutiques de la nostra història local més recent, ocorreguda mentre es celebrava la regata Blanes-Arenys. 

L’11 d’octubre de 1970, el Club Nàutic d’Arenys i el de Blanes van organitzar una regata costanera amb la participació de nou embarcacions. Tot i els avisos de mal temps i el risc de llevantada, es va decidir sortir a navegar, ja que les condicions semblaven haver-se calmat a primera hora del matí. No obstant això, el vent i l’onatge van anar empitjorant, provocant el naufragi de diverses embarcacions que havien decidit tornar a port per refugiar-se.

Molts arenyencs van viure de primera mà la tragèdia, veient com alguns tripulants s’ofegaven. Fins i tot expliquen que alguns pescadors, com Aleix Pujol i Manel Isnard, es van llençar a l’aigua lligats amb cordes per intentar salvar-los. Ho recorda un dels testimonis, Josep Comí.

"Un mariner, pescador, es va llençar des de la platja de les roques d'en Lluc, lligat amb una sirga, una cordeta prima, que des de terra li anaven arriant corda, i va anar aviam si podia salvar algú. Sort que anava lligat amb aquella sirgueta si no s'hagués ofegat ell també"

Els testimonis coincideixen a dir que va ser una imprudència i una temeritat sortir a navegar aquell diumenge. El meteoròleg Antoni Sintas, que també va viure el succés, parla de les condicions meteorològiques adverses d’aquell dia.

"Va bufar vent fort, a les 5, 6 i 7 del matí, de força 4-5 de component nord. Això va fer que al mar, en aquell moment, ja hi havia onades bastant importants, de més d'un metre. Jo ja sabia que havien de fer unes regates i jo ja vaig procurar no veure-les com sortien, perquè jo ja pensava que amb aquell tipus de temps no haurien d'haver sortit"

La platja de la Musclera va ser on es van viure els moments més dramàtics amb els velers naufragats i l’equip de rescat format per pescadors i aquells curiosos que s’hi van acostar. Alguns dels navegants morts no van aparèixer fins a l’endemà a les costes de Mataró i Llavaneres. Diversos mitjans de comunicació de l’època es van fer ressò de la tragèdia.