Com podria afectar la nova normativa de la Generalitat a les urbanitzacions d'Arenys de Mar?

El nou marc legal permetrà als Ajuntaments avançar els diners necessaris per executar les obres en els serveis deficitaris. En el cas d’Arenys de Mar, se’n podrien beneficiar Les Carolines, Les Roses i Portinyol-Portimar, entre altres

La relació entre l’administració pública i les urbanitzacions pels seus serveis és un dels principals maldecaps de molts consistoris. Segons les dades de la Generalitat, a Catalunya de les 1.433 urbanitzacions identificades n’hi ha 730 amb dèficits urbanístics tal com es mostra en el catàleg que es va publicar el 2015. És a dir, que tenen una manca d’infraestructures en serveis com: l’aigua, la il·luminació, l’asfaltatge de carrers o les clavegueres. En el cas d’Arenys de Mar, figuren 3 urbanitzacions en aquest llistat que són les Carolines, Les Roses i Portinyol-Portimar, tot i que en n’hi ha 5 sumant les Canalies i el Cònsol. Ara, amb la nova normativa, inclosa en la llei 11/2025, el govern català preveu flexibilitzar aspectes econòmics perquè els ajuntaments puguin avançar els diners necessaris per solucionar els dèficits i acabar legalitzant-les. El regidor d’Urbanisme, Domènec Massuet, ha destacat aquest aspecte com una qüestió clau per resoldre part dels problemes actuals de les urbanitzacions del municipi.

"El tema del finançament hi ha molta gent que vol recepcionar, però que entre que ha d'asfaltar, que pot costar fins a 40.000 euros, si t'ho permeten, altres que han de cedir un espai i de sobte apareix algú que diu que és seu, ens passa a Carolines, i, per tant, si el veïnatge ho vol cedir a l'Ajuntament primer li han de comprar a ell. Llavors, la gent pensa 'fa 40 anys que ho mantenim perquè ho hem de pagar', el que diu la usucapió"

Més enllà de la qüestió econòmica, la reforma legal introdueix diverses novetats. Per un costat, les urbanitzacions no estaran obligades a cedir zones verdes o equipaments i, per altra banda, es permetrà que s'habilitin sistemes autònoms de sanejament per depurar les aigües, una opció que fins ara no estava contemplada. Finalment, també obrirà la possibilitat de regular els serveis de forma individualitzada. Uns canvis que el regidor celebra, però assegura que les complicacions es mantindran. 

"Reduir les exigències sí i això inclou la nova normativa que és la recepció parcial. És a dir, si una urbanització fa l'aigua, l'entrega a l'Ajuntament i jo m'encarregaré de l'aigua. Si els veïns tenen una fuga en el sistema jo m'encarregaré. També, que ells facin l'enllumenat, l'enjardinament i, a partir d'ara, si es peta una bombeta jo els hi posaré. Donem el carrer asfaltat i cada esvoranc te l'arreglo jo. Això té avantatges i inconvenients, l'avantatge és que s'ho treuen de sobre, l'inconvenient que ho pot encarir molt perquè vas per fases"

Tot plegat es plasmarà en el futur conveni de col·laboració que signaran el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i l’Institut Català de Finances (ICF) i que s’explicarà a finals d’abril als ajuntaments. Tanmateix, des de la Generalitat adverteixen que els criteris els definirà el mateix Institut i que, de moment, desconeix el nombre d’ajuntaments que es podran acollir a aquest finançament.

Canalies, la més propera a la recepció

En paral·lel, des de l’Ajuntament continuen treballant amb les cinc urbanitzacions per aconseguir aquesta recepció. De moment, la que està més avançada és la de Canalies. Allà els veïns estan organitzats a través d’una Junta de Cooperació -  l’Ajuntament finança els estudis i els projectes i el veïnatge ho retorna a la mateixa institució - a l'espera del projecte que determinarà el cost final que ha d'assumir cada veí. Si tot va segons el previst, aquesta urbanització podria ser la primera a assolir la recepció. Així ho ha explicat el regidor Domènec Massuet.

"S'ha demanat l'actualització de preus que augmentava a un 17%, 300 i pico mil euros que l'Ajuntament podrà assumir, i fa poc es va aprovar en el ple un projecte perquè faci un estudi del repartiment de costos perquè determini les quotes a pagar entre tots els propietaris i ara el que s'està demanant són preus per fer el projecte de reparcel·lació perquè amb aquest projecte se sabrà el cost real i el sobrecost dels serveis que queden per fer i del que manca"

Les altres urbanitzacions es troben en situacions molt diverses. En primer lloc, el Cònsol, organitzat a través d’una Junta de Compensació, considera que no pot assumir l’elevat pressupost necessari per solucionar tots els dèficits que presenta. A l’altra banda hi ha el Portinyol, que ja ha sol·licitat convertir-se en una Junta de Cooperació perquè l’Ajuntament lideri els estudis i els projectes i ells posteriorment els abonin. En canvi, les Roses van més endarrerides i encara no s'han organitzat en cap Junta. Tot i això, des de l’Ajuntament, a través d'una subvenció de la Diputació de Barcelona, revisarà la situació actual dels serveis i, d'aquesta manera, es determinaran les necessitats de l'urbanització.

Finalment hi ha Vilaplana, on una part del veïnatge considerava que la urbanització ja s'havia recepcionat. Finalment no ha estat així, i el consistori preveu que el seu veïnatge accedeixi a constituir-se en una Junta de Cooperació. També estan en vies d’arribar a un acord amb el Patronat dels Socors per a la cessió d’un terreny que passaria de les mans dels veïns a propietat municipal. Pel que fa a les Carolines, estan immerses en conflictes d’interessos veïnals que dificulten arribar a una entesa.

La recepció de totes les urbanitzacions va ser una promesa electoral del govern de Junts que manté el seu objectiu de treballar per aconseguir la recepció de totes aquestes zones edificades dins el terme municipal d’Arenys de Mar.

Canalies podria ser la primera urbanització recepcionada d'Arenys de Mar.