Jordi Bilbeny i Pere Alzina presenten aquest dimarts a Barcelona el llibre 'Redescobrint la Malta catalana'
Els dos arenyencs exposaran la seva obra en un acte que es durà a terme, a dos quarts de 7 del vespre, a la llibreria Altaïr de la capital catalana
Un carrer anomenat Tramuntana a l'illa de Malta, un dels testimonis de la connexió catalanomaltesa (Fotografia: Institut Nova Història)
El maltès, idioma propi de Malta i oficial a la Unió Europea, és una llengua semítica derivada de l'àrab que, no obstant això, té una connexió evident amb les llengües romàniques gràcies a la influència d'idiomes com l'italià o el català. Aquest darrer vincle lingüístic, explorat per Pere Alzina, forma part d'una obra, 'Redescobrint la Malta Catalana', que va molt més enllà i s'endinsa de ple en la història de la mà del seu germà, l'historiador Jordi Bilbeny, tot explorant la presència catalana de 500 anys a l'illa. Així ho ha explicat Alzina al programa 'La Ràdio'.
"A Malta, els catalans hi vam ser diversos segles, de formes diferents, tants segles com cinc. D'aquests, 200 anys de domini de sobirania catalana. Bé, en definitiva, els catalans hem estat, d'una manera o d'una altra, 500 anys a l'illa. I el que revela el llibre és que, malgrat tot això, ningú ha estudiat la petjada catalana a l'illa"
D'on va néixer l'impuls pioner per estudiar el rastre català a Malta va ser justament de la recerca, per part del biòleg Pere Alzina, del nom dels ocells en llengua maltesa.
"Vam veure que un 15% dels noms dels 167 ocells maltesos actuals són catalans, però la xifra puja al 50% si ens fixen en els que hi havia durant la presència catalana a Malta. Per tant, prop de la meitat dels noms de les aus en maltès, que és una llengua semítica, van ser d'origen català"
Aquesta descoberta, la dels noms de les aus, va animar-los a cercar influències en altres àmbits com el dels cognoms, la fauna, la religió o la cultura. En tots els casos, la petjada catalana de mig mil·lenni en aquesta illa mediterrània hi és ben present. Tot això malgrat l'absència de treballs previs sobre la qüestió, un fet que Alzina atribueix a factors com la inexistència d'un Estat català independent o la barreja lèxica present a la Corona d'Aragó.
La presentació de 'Redescobrint la Malta catalana' a Barcelona es farà aquest dimarts a dos quarts de 7 del vespre a la llibreria Altaïr, ubicada al barri de la Dreta de l'Eixample.
