El Ple aprova dues mocions diferents sobre el procés de regularització extraordinària de persones

Junts i la CUP han portat a debat dos textos diferents sobre aquest procés aprovat pel govern espanyol. El text de Junts només ha rebut el suport dels seus regidors i el de la CUP ha prosperat amb els vots favorables d'Esquerra, Comuns i PSC i l'abstenció del partit del govern

Junts i la CUP van portar dos textos diferents sobre aquest procés de regularització. El primer document que es va debatre va ser el de la CUP. Els anticapitalistes van centrar el text a denunciar els discursos d'odi contra la immigració, en demanar més recursos per acompanyar les persones afectades i, també, per reforçar les àrees públiques implicades. La regidora, Pat Sillah, va ser l’encarregada de defensar-la.

"Més enllà de les incongruències, també és important comptar els buits i les deficiències que el procés, aprovat per l'Estat espanyol, presenta ja d'entrada. El calendari establert no és suficient per donar resposta a la quantitat de persones que han d'afrontar aquesta tramitació, i no s'han establert prou punts de registre per facilitar l'accés de totes les persones. El paper i les competències de l'administració local en relació amb l'acollida de la població migrada, són clau. És responsable de la primera acollida o les oficines de català, entre altres serveis"

Un text que prèviament havia rebut aportacions de tots els grups polítics, excepte del PP. El seu regidor Juanjo Almansa va argumentar el seu vot contrari pel seu desacord en aquest procés de regularització de persones

"Sense coordinació, sense previsió operativa, sense recursos suficients i sense respecte cap als ajuntaments, a qui ni se'ls ha consultat, ni els compromisos europeus adquirits per tots els estats membres de la UE" 

Per altra banda, des d’Arenys en Comú, Esquerra Republicana i el Partit Socialista es van mostrar favorables a la proposta cupaire. El regidor dels Comuns, Ricard Serradó, i el republicà, Arnau Barangé, asseguren que es tracta d'una qüestió de drets. Els socialistes no van fer ús del seu torn de paraula.

R.S: "No ens oblidem, per sobre de tot, que estem parlant de persones. No estem parlant de mà d'obra ni de temes polítics. Són persones que, si venen a aquest país, venen per una causa" 

A.B: Una situació administrativa irregular deshumanitza, converteix les persones en invisibles i legitima la precarietat i l'explotació. Regularitzar és una eina per protegir drets, però també per defensar un mercat laboral just, fort, i uns serveis públics sostenibles"

L’últim partit en intervenir va ser Junts per Arenys. Els seus nou regidors es van abstenir a la proposta en un exercici de “generositat”, en paraules de l’alcalde, Estanis Fors. Per una banda, la formació va defensar la feina de l’Ajuntament i va assegurar que complirien amb el marc legal imposat pel govern espanyol, però, per altra banda, es van mostrar en total desacord amb la iniciativa impulsada per la Moncloa. Són declaracions de Fors i de la regidora de Serveis Socials, Soraya Real. 

E.F: "Nosaltres no podem votar a favor d'això. Ja saben que ens abstindrem. Tenim majoria absoluta, i hem entès que calia fer un pacte, ja que nosaltres com a govern tenim unes mínimes obligacions, i les complim. A Madrid vam votar-hi en contra, però com a govern d'Arenys tenim obligacions i no les deixarem de fer" 

S.R: "Fins ara hem rebut 129 sol·licituds d'informe i els estem elaborant. Ja n'hem fet uns quants. Només perquè quedi clar, complirem el que diu el Reial Decret del govern espanyol"

Finalment, des de la CUP van agrair aquesta posició i van assegurar que s’havien incorporat totes les aportacions fetes pels grups perquè es consideraven coherents amb el marc polític que defensen. 

El debat de la moció de Junts va portar moments tensió amb la CUP

En el text de Junts es mostra el rebuig en el procediment de la regularització perquè es considera una eina inadequada per abordar el fenomen de la immigració. A més, denuncien la manca de recursos de l'ens locals per fer-hi front, es lamenta el menysteniment de la llengua catalana i, finalment, es reclama les competències totals per a Catalunya en matèria d'immigració. L'encarregada de defensar-ho va ser Soraya Real

"El que cal no són mesures excepcionals de gran impacte anunciades sense tenir en compte el món local. Cal una política migratòria integral basada en la planificació, el rigor, i la corresponsabilitat institucional. Això implica disposar de les competències en matèria d'immigració, recursos suficients per a l'acollida i la integració, reforçar els serveis públics municipals, definir fluxos migratoris legals vinculats a les necessitats reals i al mercat laboral, i establir criteris exigents que garanteixin drets, però també deures, com a base de la convivència"

Unes paraules que no van recollir el suport de l’oposició. En el cas del PP, es va mostrar sintonia amb la totalitat del text, però van posar el límit en les competències per la Generalitat. Juanjo Almansa. 

"Podem estar d'acord amb la major part de la moció, però no amb el segon punt, que demana la delegació de competències d'immigració de l'estat cap a la Generalitat. Creiem que si això es fa a totes les comunitats autònomes, això seria un desgavell, i per tant, no hi podem votar a favor"

Després, Comuns, Socialistes i Esquerra Republicana van criticar durament la posició de Junts per Arenys. En primer lloc, els van demanar saber com afrontarien la realitat de les persones ja residents a l’estat espanyol i, en segon lloc, els van demanar més explicacions sobre quina gestió es faria amb aquestes competències al país. Són Ricard Serradó, David Ramírez i Arnau Barange.

R.S: "Evidentment, estem a anys llum del que diuen. Hem de parlar de les necessitats que hi ha. No dependrà de si Catalunya té les competències o no"

D.R: "En aquesta moció, que és bastant poc constructiva, vostès que proposen fer amb les persones que viuen aquí? Rebutjar aquesta mesura no farà marxar ningú. Aquesta gent està aquí, en precarietat, treballant en economia submergida, sense cotitzar i sense drets" 

A.B: "Migrar és un dret, com fan moltes famílies, que avui els seus nets i netes estan en aquesta sala defensant el poble i el país. Ser pobre és molt dur i aquesta moció està mancada de solidaritat, memòria històrica i nivell polític"

El principal xoc va arribar amb el posicionament de la CUP. La regidora Pat Sillah va acusar els regidors de Junts per Arenys d’emetre “discursos d’odi”. Les paraules van rebre la resposta de l’alcalde, Estanis Fors.

P.S: "Vosaltres, aquí, veniu a dir-nos, ras i curt, que immigrants no. La majoria social d'aquest país, de Catalunya, la conformem persones humils, de classe obrera. I quan aconseguim visibilitzar això, vosaltres i tots aquells que atien l'odi, caureu"

E.F: "És la segona vegada que, en aquest Ple, en dos anys, em diu que jo soc un xenòfob i un racista, i que vostè és de classe obrera, i jo no sé de quina classe soc. Miri, a arremangar-me, vostè a mi no em guanya"

També, van rebre la resposta de la regidora de Serveis Socials, Soraya Real, qui li va demanar a la regidora Sillah que retirés les afirmacions. A més, la portaveu de Junts va ser l’encarregada de rebatre la resta d’opinions de l’oposició.

"Potser els hauria d'importar més que es decidissin les coses aquí. AeC, normal que estiguin a anys llum nostre. A vostès ni els interessa l'ordre, ni el control, ni decidir res. Com al PP, en això s'assemblen molt. PSC, ja hem dit i explicat què està fent l'Ajuntament, farem el que diu el nostre 'presidente del Govierno de España, Pedro Sanchez'. Esquerra, migrar és un dret, i l'ordre també. Per tant, tots aquests immigrants que han de venir, que vinguin. I que vinguin també a treballar. Que és el que van fer llavors els andalusos, i és el que entenc que han de fer tots els immigrants dels que estem parlant avui"

Un punt que es va tancar amb una intervenció de l’alcalde mostrant la decepció per les afirmacions fetes i assegurant que el procés de regularització fomentarà l’augment de la immigració al municipi, amb tot el que això comporta.

A part, al ple també es van aprovar dues mocions més amb el suport de totes les formacions. Una en defensa del model de pesca mediterrània davant el futur marc financer de la Unió Europea i una última sobre el restabliment de la inscripció de naixements al municipi del domicili dels progenitors.

L'Oficina de Serveis Socials ha rebut més de 120 persones pel procés de regularització.