La façana de l’antiga Rectoria, una peça única pel seu valor neoclàssic i romàntic

Ara està en procés d’enderrocament arran de l’accident del passat diumenge quan una paret mitgera es va esfondrar i va obligar a desallotjar una vintena de veïns

La façana de la Rectoria Vella, abans de ll'enderroc. Foto: Pobles de Catalunya

L’edifici religiós formava part del Pla Especial Arquitectònic d’Arenys, que es va elaborar el 1984, i es va declarar com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) 1990. La seva fitxa explicava el seu valor històric i artístic considerant-lo que era d’estil neoclàssic-romàntic de tres plantes i golfes. El text també posava de manifest que tenia algunes esquerdes i demanava que es vetllés per la seva conservació. Quaranta anys més tard, amb la casa en obres, sense sostre, una de les parets mitgeres va col·lapsar obligant a l’enderroc de gran part de la façana per seguretat de la zona aquest cap de setmana. L’arquitecte Josep Badosa, membre de la Junta de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i un dels redactors del Pla del anys 90, posa de manifest el valor de la Rectoria i lamenta la seva pèrdua.

"És la millor, la més característica i important del carrer de l'església. És del segle XIX i és una casa de cos i mig. Un cos són uns 5m i aquesta casa és més ampla, fa uns 7'5m. Reproduir-la ho veig pràcticament impossible, però ens hauria de saber molt de greu als arenyencs perdre aquesta façana, una de les més importants d'aquesta època"

Actualment, al municipi queden diversos edificis similars a l’estil de l’Antiga Rectoria. Entre ells, hi hauria una casa al Carrer Andreu Guri, tres a l’Antoni Torrent i, el més important, l’edifici Xifré. Badosa posa la mirada en la necessitat de treballar més per la protecció d’aquests edificis perquè Arenys de Mar no perdi la seva identitat.

"La façana, la teulada, el que ocupa dins el casc urbà, el volum. Això seria la protecció que tenia. N'hi ha de més fortes, com la protecció total, que en aquest cas la té el Xifré. I aquesta, al ser una casa de poble entre mitgeres, té la protecció 1-C que és la penúltima de les més fortes. Hem de prendre consciència que les coses importants s'han de mantenir, és clar, si és que volem continuar tenint una imatge de poble adequada al que ha estat sempre"

Pel que fa al cas de la Rectoria, la principal hipòtesi dels fets d’aquest diumenge és que la paret no va suportar les obres que s’estaven duent a terme a la vegada entre l’immoble religiós i la casa paral·lela. Els fets van provocar el desallotjament de 20 residents que de moment encara no han pogut tornar a les seves llars.