La jove arenyenca Núria Arestiño forma part de la selecció Catalana de GoalBall

Ha defensat els colors de Catalunya sots-23 a la CAC Goalball Cup 2026 que s'ha disputat a Portugal, un campionat d'aquest esport paralímpic creat específicament per a persones cegues o amb discapacitat visual

Clubs participants a la Gaolball Cup a Carnide, Portugal. Foto: Instagram CAC GOALBALL CUP 2026

El Goalball enfronta a dos equips de tres jugadors cadascun. Es basa principalment en el sentit auditiu per detectar la trajectòria de la pilota, que porta picarols a dins. Cal estar molt atent per saber on és la pilota per interceptar-la en fase defensiva o per marcar un gol en fase atacant. Com que hi ha diferents graus de dèficit visual, tots els participants porten pegats als ulls i al damunt un antifaç opac, que iguala als jugadors i els redueix a zero la seva capacitat visual. A partir d'aquí, tal com ha explicat la mateixa Núria Arestiño a Ràdio Arenys, l'objectiu és marcar un gol, i evitar que te'n marquin a la pròpia porteria, amb els ulls ben tapats i les grades en absolut silenci.

"Prèviament, els àrbitres et miren i han d'estar segurs que no veus absolutament res. Abans n'hi havia què feien trampa, es movien les ulleres i hi veien. Es va decidir posar la nova norma per fer les condicions el més igual possible. Els entrenadors ens posen els pegats i tres minuts abans que comenci el partit l'àrbitre et mira per comprovar que no veus res i no faràs trampes. És indispensable que dins el pavelló on juguem tothom estigui totalment en silenci"

La porteria que defensa cada equip fa 9 metres, i els jugadors se situen un al centre i dos als laterals. Es poden orientar tocant la porteria i també les línies del terra, que tenen relleu i ajuden a saber la posició a través del tacte. Núria Arestiño ha explicat que ha conegut l'esport a través de l'ONCE, on està afiliada des de ben petita. Allà ja hi havia jugat sent infant, però no li havia cridat l'atenció. D'adolescent s'hi va anar engrescant i aficionant cada vegada més, amb el suport familiar, i ara que ja és universitària pot anar autònomament i més sovint als entrenaments

"Vaig començar amb 16 anys. Ara en tinc 21. Primer els meus pares m'havien de portar, i era important que s'hi comprometessin. Ara al ser més gran i independent hi vaig sola. Si fes un esport més "normal" el podria haver fet aquí a Arenys, però entreno a la ONCE a Barcelona. Abans només hi anava dissabte i ara, com que vaig a la universitat, hi puc anar també els dimecres i tinc un dia més"

Núria Arestiño ha explicat que el GoalBall és un esport que pot semblar fàcil, però que pot crear angoixa quan et quedes completament sense el sentit de la vista i només pots dependre de l'oïda i el tacte per saber on ets i què has de fer. Una sensació incòmoda que es va perdent a poc a poc a mesura que s'hi juga

"Quan comences a jugar potser tens una mica de por. Encara que jo tingui discapacitat visual, sí que hi veig. I quan et tapen totalment els ulls i no hi veus pot ser una mica estressant. A mi em va passar, al principi no m'acabava de convèncer, però t'hi acabes acostumant i aprens a estar molt concentrada i que no et pots distreure pràcticament amb res perquè si no, et fan gol. És així"

A Catalunya es fan jornades amistoses de Goalball per agafar rodatge durant la temporada i s'organitzen tres jornades competitives. Existeix també una Lliga estatal, i en categoria femenina hi ha dues divisions. S'organitzen campionats europeus a Catalunya i a fora, com el disputat fa unes setmanes a Portugal.