L'Ajuntament s'ha adherit a la taula local per la Llengua
S'ha formalitzat en un acord de Ple durant la darrera sessió, a proposta de les entitats impulsores de la taula
Les entitats impulsores són l'Ateneu Arenyenc, ANC d'Arenys de Mar, la colla de geganters, pubillatge, el casal Popular Norai, l'Espai Bonaire, l'Esplai, la Fosforera, la Pesta, el Patronat de Sant Roc, Casal popular Seràfica i la UBICA. Totes aquestes entitats han fundat aquesta taula per la llengua, amb l'objectiu de defensar el català com a llengua pròpia del país, que és un element essencial de la identitat col·lectiva, la cohesió social i la convivència ciutadana.
Aquesta taula local per la llengua vol enfortir els vincles entre entitats i amb l'administració per fomentar l'ús social del català i implicar tots els agents socials en la promoció lingüística. En concret, la taula es planteja fer campanyes de sensibilització, de foment del català i incentivar-ne l'ús en l'atenció al públic, a l'activitat cultural i a la comunicació institucional. L'alcalde, Estanis Fors, en llegia la constitució al Ple
"L'objectiu és que Arenys es converteixi en un actor actiu en la promoció i protecció del català, i contribueixi a la consolidació d'una societat més cohesionada. En aquest marc el projecte de constituir una taula local per la llengua proposa un pla d'acció integrat, amb iniciatives pensades per reforçar l'ús del català, generar compromís local i crear sinergies amb altres entitats. La intenció és que cada acció tingui un impacte tangible en la comunitat"
Més enllà d'adherir-se a la taula per la llengua, l'Ajuntament crearà una regidoria del català, adscrita a una àrea amb competències transversals. I es compromet també a crear una Oficina Municipal amb recursos propis, elaborar un pla local d'impuls del català i crear un espai estable de coordinació entre l'administració local i la taula per la llengua.
El PP hi vota en contra
L'únic partit que hi va votar en contra va ser el PP. El seu regidor, Juanjo Almansa, va explicar que estava d'acord amb la proposta de creació de la taula i del foment del català, compartint la preocupació pel moment que travessa la llengua a casa nostra, però va afirmar que no hi podia votar a favor perquè el text parla de país, i dels Països Catalans
En rebre la proposta formal del text el PP hi va voler introduir uns punts per poder-hi votar a favor. El PP proposava retirar el terme 'país' i 'Països Catalans' i posar senzillament Catalunya. Tampoc creien necessària la creació d'una oficina pròpia de català, entre altres. Uns punts que es van acceptar i es van incloure en un primer moment, però es van descartar a darrera hora i la moció final sí que parlava de Catalunya com a país, i es referia als Països Catalans
"Això va ser el 12 de maig. El 29 de maig, diversos dies més tard, ens van informar que finalment totes les nostres propostes no s'inclourien en aquest manifest, sobretot perquè ells creien que s'havia de posar la paraula 'països catalans' dins la moció. Al final vam estar a punt de votar a favor, que semblava que si en un principi, i tenim el text de l'ANC que aportaven les nostres esmenes, però finalment no ha estat possible"
La resta de formacions sí que hi van votar a favor. Podem escoltar a la regidora Pat Sil·lah de la CUP i Arnau Barangé, d'ERC
P. S: Els independentistes hem de tenir clar que parlar de Països Catalans és més important que mai. Perquè l'espanyolisme ho té molt clar, que els Països Catalans existeixen, i els incomoda. Però malgrat que els incomodi, els hem de dir que així és, que som un sol poble i no defallirem"
A.B: El català és la nostra llengua i nosaltres en som fills i filles. Vivim, treballem i pensem en català. Per tant, hem de ser implacables en la defensa de la nostra llengua cada minut i en cada acte diari de les nostres vides"
La nova plataforma neix amb l'objectiu principal de treballar pel foment, la protecció i la normalització de l'ús del català en tots els àmbits de la vida local.
