Les excavacions al cementiri de dissidents començaran el 2 de febrer
Els arqueòlegs de l’empresa ATICS són els encarregats de dur a terme aquesta primera prospecció per documentar la història d’aquest espai, just al costat del cementiri de Sinera. Una actuació impulsada per la regidoria de Patrimoni i el Museu d'Arenys amb el suport del Departament de Cultura i els serveis municipals
La intervenció arqueològica començarà el pròxim 2 de febrer ( Font: Aj. Arenys de Mar )
La directora dels Museus, Neus Ribas, ha explicat que, un cop tenen tots els permisos, s’inicia aquesta intervenció arqueològica que consistirà en una primera prospecció en aquesta parcel·la, just al costat del cementiri de Sinera. Ribas diu que l’objectiu és detectar els possibles elements històrics de les Guerres Carlines i d'una fossa comuna tenint en compte que, a principis del segle XIX, s’hi va construir el primer recinte funerari fora del nucli urbà. A més, es vol verificar la sospita d'una fossa comuna amb soldats de la Guerra Civil davant diverses hipòtesis que apunten a aquesta possibilitat.
“El projecte és, d’una banda, detectar els elements que queden de les Guerres Carlines o l’ermita o torre de vigilància que va haver-hi. El tema de la fosa comuna del cementiri i, potser, això és una possibilitat, és saber si hi ha una fossa amb soldats de la Guerra Civil”
Aquests treballs, que duraran tres setmanes, permetran fer una neteja i decapatge de tota la terra vegetal i superficial per saber si existeixen aquestes restes.
“S’ha de fer una neteja del terreny amb el control per part dels arqueòlegs. Un cop feta aquesta primera fase, hi hauria un equip d’arqueòlegs que farien un primer treball de les evidències i fer una memòria dels resultats”
En cas que es troben evidències d’una fossa de la Guerra Civil amb soldats i civils morts durant els combats previst a l’entrada de les tropes franquistes de finals de gener del 1939, serà des de Memòria Democràtica del Departament de Justícia qui haurà d’intervenir per fer un estudi dels cossos localitzats. En tot cas, des de la regidoria de Patrimoni tenien clara la necessitat de dignificar i posar en valor aquest indret. Soraya Real és regidora de l’àrea.
“En el moment que vam tenir coneixement i indicis de la possibilitat real de trobar restes materials d’aquests esdeveniments històrics, vam tenir clar que havíem de posar diners per fer aquestes tasques d’investigació i actuació arqueològica. El dia 2 de febrer començarem a treballar amb l’empresa Atics, que hem contractat, i amb l’ajut imprescindible dels serveis municipals que s’encarregaran del tancament del perímetre i la neteja superficial”
Per tant, es pot dir que es tracta d’un espai de llarga trajectòria històrica. En aquest indret s’hi va construir el primer cementiri fora del nucli urbà entre 1816 i 1818, després de la prohibició d’enterrar entorn de l’església de Santa Maria. Abans, el turó de la Pietat ja havia acollit una torre de guaita del segle XVI i una ermita, enderrocades amb la creació del nou cementiri de Sinera. A partir de llavors, es va conèixer com el cementiri dels dissidents, destinat a enterraments no catòlics fins a mitjan segle XX.
