Les excavacions al cementiri de dissidents obren la porta als primers descobriments

Aquesta setmana han acabat els treballs de decapatge amb la delimitació de l’antic recinte i el dilluns comencen els sondejos. Els arqueòlegs treballen amb la mirada posada a una torre carlina i a l'existència d'una fossa de la Guerra Civil

Zona d'excavació del cementiri de dissidents. Foto: Ràdio Arenys

El cementiri de dissidents o protestants és un espai que ha caigut en l’oblit per a molts arenyencs i arenyenques. Des de la Regidoria de Patrimoni s’han fixat l’objectiu de canviar aquesta visió i dignificar la zona, però abans han de determinar tots els elements històrics que podria amagar. Per aquest motiu, han contractat l’empresa d’arqueologia ATICS, que està treballant sobre el terreny des d’aquest dilluns. Després de set dies de feina, ja es poden observar els primers descobriments i avenços en les excavacions. Així ho ha avançat el director de l’empresa, Miquel Guerra, als micròfons de Ràdio Arenys.

"Estem fent una desbrossada i traient tota la part vegetal de les possibles restes que hi puguin haver. Avui acaben el decapatge i a partir la setmana que ve comencem els sondejos arqueològics per intentar documentar estructures que ja tenim presents al llarg del temps que hi ha hagut aquí en aquest sector com per exemple pot ser la capella de la Pietat que està a l'angle sud-est de l'antic cementiri d'Arenys i el far, la torre, que és una torre del segle XVI que ja va ser enderrocada quan es va construir el cementiri de Sinera"

Un cop finalitzada aquesta primera fase relacionada amb les tasques de neteja i decapatge, la setmana vinent s’iniciarà la següent fase amb els sondejos. Es tracta d’una tasca clau, ja que permetrà determinar la possible existència d’elements relacionats amb les Guerres Carlines o bé d’una fossa de la Guerra Civil. Pel que fa a la primera qüestió, els arqueòlegs intueixen la possible presència d’una torre que hauria servit per marcar el perímetre fortificat del cementiri durant les Guerres Carlines (segle XIX).

"També intentarem fer sondejos per localitzar una possible fossa de la Guerra civil, que sempre s'ha parlat que aquí existia, però no hi ha constància real que realment s'executés i es fes aquí. I en relació amb les guerres carlines estem intentant documentar tant la fortificació que es va fer al nucli antic d'Arenys com al cementiri antic, d'una muralla carlina amb una torre,que sí que tenim documentada a un plànol, a l'angle occidental del sector"

L’existència d’una fossa de la Guerra Civil no està documentada oficialment en cap arxiu, però hi ha indicis de la seva possible presència a partir de l’entrada de tropes feixistes italianes l’any 1939 a Arenys de Mar. Aquest fet dificulta la tasca dels arqueòlegs, ja que no tenen la certesa ni saben la zona exacta on es podria trobar. En tot cas, seran els cossos dels soldats assassinats i els elements que portaven el dia de la seva execució els que confirmaran o desmentiran la hipòtesi. Per això, Guerra apunta a 'bones sensacions' i no tanca la porta a una possible troballa.

"Coses que portaven generalment els soldats, com podrien ser una cullera o un plat. Sempre ho tenien preparat perquè anaven menjant per tot arreu. La cantimplora, pintes, bolígrafs... hi ha tot aquests tipus d'elements, però quan és definitiu és quan trobem un crani amb entrada de bala i sortida pel darrere, que era el tret de sentència que es feia. De moment, amb el que estem trobant, tenim bones sensacions que podem continuar trobant elements"

El cementiri de dissidents va adquirir aquesta denominació arran de la construcciódel cementiri municipal al Turó de la Pietat al segle XIX. Fins aquell moment, la zona d’inhumacions se situava dins el nucli de la vila, al costat de l’Església de Santa Maria.