Montse Caba: 'Que Espriu no volia ser enterrat a Arenys ja se sabia. No és cap sorpresa'
La publicació d’una carta inèdita de Salvador Espriu publicada al diari Ara ha reobert el debat sobre les seves últimes voluntats. Ara bé, la directora del Centre Espriu, Montse Caba, ha explicat que aquesta carta no aporta cap novetat, ja que Espriu ja havia deixat entreveure aquest desig
Fragment de la carta d'Espriu a Josep Ferrer i Rius. Foto: IG Diari Ara
En concret, la missiva estava adreçada al seu amic i advocat Josep Ferrer i Rius, i es tracta d’un esborrany d’un document d’últimes voluntats escrit entre l’estiu del 1973 o el 1974 on especificava que no volia ser enterrat al cementiri de Sinera i que la seva voluntat era ser incinerat. Montse Caba ha explicat a Ràdio Arenys que ja era coneixedora d’aquest desig. A més, apunta que ell mateix ho ha deixat plasmat en la seva obra literària, en concret, al llibre ‘Cementiri de Sinera”.
"Crec que s'ha marejat una mica la perdiu, aquí. Espriu, a més de deixar-ho per escrit en aquesta nota, ell ja deixava obertes dues possibilitats en un dels poemes de cementiri de Sinera"
Tot i aquesta voluntat d’Espriu, la seva germana, Maria Lluïsa Espriu, va explicar en una entrevista de l’any 1986 que el poeta va deixar la decisió final sobre les seves despulles en mans de la família durant els seus últims dies de vida. A això s’hi afegeix que el president de la Generalitat d’aleshores, Jordi Pujol, va demanar a la família un comiat institucional, tenint en compte la rellevància de Salvador Espriu com a figura destacada de Catalunya.
"Quan Espriu va estar ingressat, i parlant de la mort, ell va dir a la seva família: 'vosaltres feu el que creieu oportú'. Els va deixar la porta oberta. Penseu que era l'any 1985, i els ajuntaments democràtics i les administracions eren molt tendres, i li van demanar a la família que Espriu faci un últim favor al país"
Finalment, Montse Caba apunta que la decisió d’Espriu de no ser enterrat a Arenys pot interpretar-se com un reflex del seu malestar amb el creixement urbanístic que vivia el municipi en aquell moment, especialment amb la construcció dels pisos al barri de Sant Elm, que van alterar la visió del cementiri. Aquesta transformació del paisatge ja apareix simbòlicament en l’obra 'Ronda de mort a Sinera'.
