Partits polítics i entitats arenyenques commemoren l'11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya

El temps ahir va ser força millor que avui i l'acte instiitucional de la Diada es va poder fer a la balconada del Xifré. A l'acte hi eren presents tots els partits polítics amb representació municipal, és a dir, Junts, Esquerra, PSC, CUP, Arenys en Comú i el Partit Popular.

A l'acte sols hi va intervenir l’Alcalde, Estanis Fors, que va centrar el discurs de la Diada Nacional de Catalunya en la llibertat, la democràcia, la justícia social i la cohesió com a eixos principals per encaminar el futur de Catalunya. Fors va posar en relleu aquelles persones que al llarg dels anys han mantingut viva la flama de la nostra llengua, la nostra cultura i les nostres institucions i va manifestar que espera que, també des d’Arenys, es pugui treballar per un futur on Catalunya pugui decidir lliurement el seu destí, un futur de prosperitat, equitat i llibertat.

L'alcalde va fer referència a escriptors que han tingut molt present la defensa de la terra, com Vicent Andrés Estellés, la importància de tenir cura del català. Fors va anomenar també l’arenyenca Tresa d’Arenys, en el seu discurs per ressaltar la importància de no oblidar les nostres arrels tot i les adversitat, com va fer Ferran de Pol.

Fors va dir que espera poder tenir bona relació amb el govern de la Generalitat i fer avançar temes d'habitatge i serveis públics fonamentals per al nostre municipi.

Més de 30 entitats, entre associacions, col·lectius, partits polítics i centres d’ensenyament van participar de l’Ofrena a la Senyera que es va fer novament a la balconada del Xifré. L’acte va comptar amb l’acompanyament del violoncel·lista Joan Palet, el Ball de l’Homenatge del grup de la Dansa d’Arenys, i el Cor l’Aixa, Adzé Cor Cambra i la Coral l’Esperança.

Manifestació Independentsita a la tarda de l'11S

Després dels actes oficials de la Diada al matí, hi va haver les ja tradicionals manifestacions de la Diada de l'Onze de Setembre convocades per les entitats independentistes. La mobilització es va fer descentralitzada, amb concentracions en cinc capitals, amb l'objectiu de recuperar la "unitat" al carrer. La més gran va ser la de Barcelona.

Sota el lema "Tornem als carrers", les entitats convocants van representar en cada una de les manifestacions una de les "conseqüències de l'espoli fiscal" i els "greuges" que pateix Catalunya. D'aquesta manera, la mobilització de Barcelona representava l'habitatge; la de Tarragona girava al voltant de les infraestructures i Rodalies; la de Girona, de la sanitat; la de Lleida, tenia com a protagonista la pagesia, i la de Tortosa, representava l'aigua i el desequilibri territorial.

Joan Ripoll, de l'ANC d'Arenys de Mar, afirma que no es poden comparar xifres ni volum de manifestació entre ara i anys enrere, perquè sigui quina sigui la xifra d'assistents, segueix sent una mobilització enorme, que fins i tot sent més petita podria fer canviar governs o lleis.

El manifest unitari de la mobilització va ser especialment dur amb els partits independentistes, "incapaços de posar-se d'acord", i els ha acusat d'haver "malbaratat" les majories al Parlament. Els manifestants van respondre a aquesta part del discurs, pronunciat pel president de l'ANC, Lluís Llach, amb crits d'"unitat!". Una unitat que si que han mostrat les entitats convocants, però que no troben ni volen trobar els partits independentistes.

Els discursos es van centrar a destacar els "desafiaments" als quals s'enfronta Catalunya, contra els quals "calen les eines d'un estat propi com és el finançament". El manifest es va fixar també en qüestions com la defensa de la llengua catalana i l'eliminació de "l'espoli fiscal". També es va centrar en la necessitat de "garantir un futur digne i just per a tots els catalans" a través de la defensa del dret a l'habitatge, la pagesia o els béns naturals.