Pas molt important per la pacificació de la N-II: Madrid ha aprovat els 384 milions promesos

El Ministeri signarà el conveni amb la Generalitat amb l'objectiu de redissenyar la mobilitat a la comarca

La carretera N-II i la via del tren són una barrera entre la platja i la població d'Arenys de Mar (Xavier Cervera / LV)

El Consell de Ministres ha firmat el traspàs dels 384 milions d'euros que es va comprometre fa tres anys per impulsar les carreteres del Maresme. Aquests diners es distribuiran en vuit pagues que acabaran el 2032. La inversió més gran s'acumularà el 2027 amb l'arribada de 70 milions. Precisament, l'alcalde Estanis Fors va explicar que estava “decebut” amb el projecte per la seva lentitud. Això sí, assegura que estan d'acord amb els canvis que planteja el govern català pel municipi. Ho va dir a les seves xarxes socials a principis d'aquest mes.

"Estem una mica decebuts perquè semblava que tot anava molt ràpidament. Europa hi va posar molts diners, que es va quedar l'Estat espanyol, i ara va molt i molt lent. Tots els canvis que s'han fet són canvis consensuats entre els arquitectes municipals i de la Generalitat. Ara cal que comencin pel Baix Maresme"

L'objectiu de la pacificació és acabar transformant la carretera entre Montgat i Tordera en un espai integrat pels municipis de la costa. La calçada quedaria així: zona per vianants, carril bici, un carril per sentit i finalment el tren. En tot cas, es començaria pel Baix Maresme i s'aniria ampliant poble a poble. 

Els nous accessos de la C32, vitals per reduir el trànsit

Abans de fer cap pas, s'ha de desviar el trànsit de la Nacional cap a l'autopista. El 2020 ja es va aconseguir reduir al trànsit dràsticament amb l'alliberament de la concessió de l'autopista. De fet, en el cas del nostre municipi ha estat del 40% per la Nacional. Són dades que va proporcionar l'alcalde.

"La pacificació de la N-II, que ja s'ha produït en certa manera des de la gratuïtat de l'autopista, s'ha notat. Ha fet que hi hagi molt menys trànsit, amb una reducció del 40%, fet que ha beneficiat els veïns de Platja Cassà, el passeig Xifré i al llarg de la N-II"

Tanmateix, per la carretera comarcal hi continuen circulant uns 20.000 vehicles diaris que s'haurien de traslladar a l'autopista.  Per fer-ho el govern català ha previst nous accessos i millores en altres. Entre els del Baix Maresme es contempla un accés per Teià, per Premià de Mar i de Dalt i per Vilassar de Mar i Cabrils. A l'Alt-Maresme sobre el plànol hi hauria Calella i Pineda. També, inicialment s'havia previst l'accés per Canet de Mar, Sant Pol i Sant Cebrià, però finalment ha caigut després de desestimar-ne “la necessitat” i per la pressió d'entitats ecologistes. 

Pel que fa a les millores en els accessos existents s'inclourien en el paquet el d'Alella i Masnou i el de Sant Andreu de Llavaneres. L'accés que implica el nostre municipi i el d'Arenys de Munt quedarien fora. Una notícia que ja es va saber el 2023 amb la projecció inicial.

El projecte de la pacificació va amb 16 anys de retard

La pacificació per la Nacional va començar a sonar el 2009 quan l'Estat espanyol va transferir a la Generalitat la titularitat de la carretera i es va comprometre a acompanyar-ho de 400 milions d'euros. D'aquests diners, el govern català liderat pel socialista José Montilla només en va veure 97 milions. El següent pas important va ser fa 3 anys, amb ERC al capdavant van pactar el Departament de Territori i el Ministeri de Transports el traspàs de 914 milions per destinar a diverses carreteres entre elles les del Maresme. Concretament, entre aquests diners hi havia la partida que ha arribat ara, els 384 milions d'euros.  

Més enllà de la qüestió política, el projecte haurà d'acceptar-se entre les entitats veïnals, ja que moltes han alçat la veu pel fort impacte ambiental que preveu en les zones. Amb relació a Rodalies no es preveu cap soterrament ni desviament de l'R1. 

El tram Barcelona-Montgat de la N-II va ser traspassat a la Generalitat de Catalunya i és competència del Servei Territorial de Carreteres de Barcelona